SAPS SI NECESSITES RECEPTA?

Què és la recepta mèdica?

La recepta mèdica [1] és un document sanitari, no sols econòmic, mitjançant el qual els metges, odontòlegs i podòlegs prescriuen els medicaments per ser dispensat per els farmacèutics o sota la seva supervisió.

Per què es demana la recepta mèdica?

• la llei estableix (Reial Decret 1718/2010) la obligatorietat que els medicaments anomenats de “prescripció mèdica”, es dispensin només amb recepta, la qual quedarà en poder de la farmàcia com aval d’una correcta dispensació.
• la utilització de medicaments de prescripció mèdica sense recepta pot provocar problemes de salut.
• la recepta permet evitar els problemes d’automedicació.
• la recepta assegura l’ús racional del medicament.

Quins són els medicaments que necessiten recepta?

Els medicaments de prescripció mèdica [2] (en l'angle superior dret del cartonatge porten un cercle), són aquells que per les seves característiques poden suposar un risc per a la salut si s'utilitzen sense control mèdic. Per a l'ús adequat d’aquests medicaments, és necessari un diagnòstic i seguiment de la malaltia per part del metge.

El farmacèutic té l'obligació d'exigir la recepta per a tots aquells medicaments que la precisin.

La utilització de medicaments de prescripció sense anar al metge és especialment perillosa en gent gran, nens o embarassades. 

Per què hi ha medicaments que no necessiten recepta?

Existeixen medicaments [3] que per la seva composició o via d’administració es considera que poden produir menys problemes de salut.

Els medicaments que no necessiten recepta són aquells que poden ser utilitzats de manera segura seguint els consells del farmacèutic i les instruccions del prospecte.

Dades que han de constar a la recepta:

• Dades del pacient
• Dades del metge prescriptor
• Medicament prescrit: dosi, forma farmacèutica, numero d’unitats, posologia
• Data de prescripció

A tenir en compte:

• No ha de demanar mai sense recepta: antibiòtics, hipnosedants, diürètics, anticonceptius...
• La prescripció per telèfon no és suficient per a poder retirar el medicament a la farmàcia.
• Tota substància capaç de produir un efecte terapèutic també pot produir efectes secundaris.
• Els medicaments impliquen riscos per a la salut.
• Quan s’autodiagnostica una malaltia i s’automedica amb fàrmacs que requereixen recepta, pot provocar-se seriosos problemes de salut: amagar símptomes que retardin el diagnòstic de la malaltia, aparició d'efectes secundaris, empitjorar la malaltia, provocar resistències a antibiòtics, etc.

I recordi: Davant qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic.

BIBLIOGRAFIA

1. Real Decreto 1718/2010, de 17 de diciembre, sobre receta médica y órdenes de dispensación. Artículo 1. Definiciones.

Receta médica: la receta médica es el documento de carácter sanitario, normalizado y obligatorio mediante el cual los médicos, odontólogos o podólogos, legalmente facultados para ello, y en el ámbito de sus competencias respectivas, prescriben a los pacientes los medicamentos o productos sanitarios sujetos a prescripción médica, para su dispensación por un farmacéutico o bajo su supervisión, en las oficinas de farmacia y botiquines dependientes de las mismas o, conforme a lo previsto en la legislación vigente, en otros establecimientos sanitarios, unidades asistenciales o servicios farmacéuticos de estructuras de atención primaria, debidamente autorizados para la dispensación de medicamentos. 

2. Ley 29/2006, de 26 de julio, de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios. Artículo 19. 2. Condiciones de prescripción y dispensación de medicamentos.

Estarán en todo caso sujetos a prescripción médica los medicamentos que se encuentren en alguno de los siguientes supuestos:

a) Puedan presentar un peligro, directa o indirectamente, incluso en condiciones normales de uso, si se utilizan sin control médico.

b) Se utilicen frecuentemente, y de forma muy considerable, en condiciones anormales de utilización, y ello pueda suponer, directa o indirectamente, un peligro para la salud.

c) Contengan sustancias o preparados a base de dichas sustancias, cuya actividad y/o reacciones adversas sea necesario estudiar más detalladamente.

d) Se administren por vía parenteral, salvo casos excepcionales, por prescripción médica.

3. Ley 29/2006, de 26 de julio, de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios. Artículo 19. 4. Condiciones de prescripción y dispensación de medicamentos.

La Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios podrá calificar como medicamentos no sujetos a prescripción médica aquéllos que vayan destinados a procesos o condiciones que no necesiten un diagnóstico preciso y cuyos datos de evaluación toxicológica, clínica o de su utilización y vía de administración no exijan prescripción médica, de modo que dichos medicamentos puedan ser utilizados para autocuidado de la salud, mediante su dispensación en la oficina de farmacia por un farmacéutico, que informará, aconsejará e instruirá sobre su correcta utilización.