Conciliació de la medicació

Els pacients poden ser atesos en diferents nivells assistencials, com ara atenció primària, hospitalària (transicions intrahospitalàries, altes hospitalàries) i/o privada. En qualsevol d’aquests canvis o el que se’n diuen transicions assistencials es pot posar al pacient en una situació de risc de patir errors de medicació causats per discrepàncies de medicaments no intencionades i que poden derivar en efectes adversos o ingressos hospitalaris evitables. Aquests errors constitueixen un problema de seguretat, per tant, és important en aquests casos fer una conciliació de la medicació.

La conciliació de la medicació es defineix com un procés formal consistent a comparar la medicació habitual del pacient amb la medicació prescrita després d'una transició assistencial o d'un trasllat dins del nivell assistencial mateix, amb l’objectiu d’analitzar i resoldre les discrepàncies detectades. Les discrepàncies trobades s'han de comentar amb el prescriptor per valorar-ne la justificació i, si cal, s'han de corregir. Els canvis realitzats s'han de documentar i comunicar adequadament al següent responsable sanitari del pacient i al mateix pacient.

Aquest procés s'ha de fer amb la participació de tots els professionals responsables del pacient, sense oblidar el mateix pacient, sempre que sigui possible, amb l'objectiu de valorar l'adherència i/o la manca de comprensió dels tractaments.

L’objectiu de la conciliació és disminuir els errors de medicació al llarg de tota l’atenció sanitària, garantint que els pacients reben tots els medicaments necessaris que estaven prenent prèviament a la dosi, forma farmacèutica i posologia correctes i que s'adeqüen a la situació del pacient i/o a la nova prescripció realitzada a un altre punt del sistema sanitari (hospital, urgències, consultes externes, atenció primària…). 

Tipus d’errors de conciliació

Es poden produir diferents tipus d'errors de conciliació derivats de problemes organitzatius com la descoordinació entre nivells assistencials, la manca de comunicació eficaç de la informació farmacoterapèutica entre professionals sanitaris o absència d'un registre adequat, actualitzat i accessible de la medicació del pacient. Factors com la pluripatologia, la polimedicació, l'automedicació, la situació clínica i personal del pacient en les transicions assistencials poden condicionar l'aparició errors de conciliació:

• Omissió de medicament: el pacient prenia un medicament necessari i no s'ha prescrit, sense que hi hagi justificació clínica. És l’error més freqüent.
• Diferent dosi, forma farmacèutica o posologia d'administració d'un medicament: es modifica la dosi, forma farmacèutica o posologia d'un medicament que el pacient prenia, sense que hi hagi justificació clínica.
• Prescripció incompleta: la prescripció del tractament crònic es fa de forma incompleta i requereix aclariment.
• Medicament equivocat: es prescriu un nou medicament sense justificació clínica, confonent-lo amb un altre que el pacient prenia i que no ha estat prescrit.
• Inici de medicació: s'inicia un tractament que el pacient no prenia abans, i no hi ha justificació clínica per a l'inici.
• Duplicitat: el pacient presenta una duplicitat (dos o més medicaments amb la mateixa activitat farmacològica i que no aporta avantatges ) entre la medicació prèvia i la nova prescripció. 
• Interacció: el pacient presenta una interacció clínicament rellevant entre la medicació prèvia i la nova prescripció.
• Mantenir medicació contraindicada: es continua una medicació crònica contraindicada a la nova situació clínica del pacient.

Recomanacions per la conciliació de la medicació.

1. Les dosis i medicacions del pacient han de ser confirmades amb el mateix pacient o, quan sigui apropiat, amb un membre de la seva família. A més, cal incloure una revisió de qualsevol medicament sense recepta o prescripció mèdica.
2. Cal seguir un procés estructurat per la conciliació de la medicació en les etapes d’admissió, transferència hospitalària i alta del pacient.
3. Cal comunicar al pacient els canvis en la medicació quan se li doni l’alta hospitalària i apuntar les modificacions i converses en el seu historial. La família del pacient i el seu proveïdor d’atenció primària també han de ser informats dels canvis realitzats.
4. És fonamental que els pacients i/o familiars disposin d’una llista actualitzada de la seva medicació i que la portin amb ells sempre que demanin assistència sanitària.
5. El metge ha de ser contactat si sorgeix algun dubte en relació amb la medicació.
6. La conciliació de la medicació és important en tots els àmbits assistencials (Hospitals, Atenció primària, etc). Cal destacar el seu paper en mútues, centres assistencials i atenció domiciliària.

Una comunicació efectiva sobre els medicaments entre metge, pacient i família és fonamental per a una atenció adequada i segura. A més, els professionals han de saber exercir el seu paper i vetllar per una òptima conciliació de la medicació.

I recordi: davant de qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic

BIBLIOGRAFIA

DEPARTAMENT DE SALUT. GENERALITAT DE CATALUNYA. Recomanacions sobre conciliació de la medicació en l’atenció primària en pacients crònics [En línia]. Barcelona. <https://seguretatdelspacients.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Recomanacions-sobre-conciliacio-de-la-medicacio-en-latencio-primaria-en-pacients-cronics > [Consulta: 11 de gener 2023].

DEPARTAMENT DE SALUT. GENERALITAT DE CATALUNYA. 5 recomanacions per ajudar els professionals a gestionar el risc en la conciliació de la medicació [En línia]. Barcelona. <https://medicaments.gencat.cat/ca/professionals/seguretat/alertes/desproveiment/ > [Consulta: 11 de gener 2023].

INFAC. Información farmacoterapéutica. Volumen 21 nº 10 / 2013. Conciliación de la medicación  [En línia]. País Vasco. <https://www.euskadi.eus/contenidos/informacion/cevime_infac_2013/eu_def/adjuntos/INFAC%20Vol%2021%20n%C2%BA%2010_Conciliaci%C3%B3n%20de%20la%20medicaci%C3%B3n.pdf > [Consulta: 12 d’octubre de 2023].