Notícies

Les paparres poden transmetre malalties

Les paparres són àcars que parasiten externament diversos mamífers, aus i rèptils –tant salvatges com domèstics– i també poden picar les persones. Son hematòfagues, és a dir, necessiten xuclar sang de la persona o animal per alimentar-se i completar el seu cicle biològic.

Es troben principalment on abunda la vegetació i habiten animals silvestres, en entorns rurals i als boscos. També es poden trobar a zones cobertes d’herba en espais urbans, generalment associades a la presència d’animals domèstics.

Acostumen a buscar un lloc adequat en la vegetació i esperen fins que passi un possible hoste al qual accedeixen per contacte directe. Un cop a l’hoste, busquen una zona adequada per picar i alimentar-se.

Prefereixen les temperatures càlides i la humitat, per això estan més actives des de la primavera fins a la tardor, sobretot a l’estiu.

En general, les picades de les paparres no són perilloses i només provoquen una lesió local lleu. Però, en alguns casos, poden transmetre agents infecciosos mentre s’alimenten i causar malalties com la febre botonosa, la malaltia de Lyme, la febre recurrent, l’encefalitis transmesa per paparres, la babesiosi, la tularèmia o la febre hemorràgica de Crimea-Congo, entre d’altres.

Foto

Protegir-se de les paparres en activitats a l'aire lliure

Si practiqueu senderisme, acampada, caça o altres activitats en contacte amb la natura, o viatgeu a zones endèmiques de malalties transmeses per paparres, és important que conegueu aquestes recomanacions:

Abans de sortir

Vestiu-vos amb màniga llarga i pantalons llargs, preferiblement de color clar (d’aquesta manera serà més fàcil comprovar si teniu alguna paparra a sobre).
Porteu botes tancades i mitjons (procurant que cobreixin la part inferior dels pantalons). Eviteu les sandàlies o sabates.
Si opteu per utilitzar un repel·lent, llegiu atentament les instruccions d'ús, eviteu el contacte directe amb mans i mucoses, i no l'apliqueu sobre ferides. Eviteu l’aplicació de repel·lents en infants menors de dos anys. En cas de dubte, consulteu el vostre pediatre.
Si sortiu amb la vostra mascota, és convenient que li apliqueu un antiparasitari extern que repel·leixi les paparres. Consulteu-ho amb el vostre veterinari.

A la natura

Sempre que sigui possible, camineu pel mig dels camins.
Eviteu el contacte amb zones amb vegetació espessa, amb herba alta i plenes de fullaraca.

Quan torneu

Examineu-vos acuradament tot el cos per detectar si us ha picat alguna paparra. La dutxa és un bon moment. Si cal, utilitzeu miralls per veure bé totes les parts del cos.
No oblideu revisar els infants.
Reviseu amb cura les vostres mascotes, sobretot:

o dins i fora les orelles

o al voltant dels ulls

o el coll i el clatell

o entre els dits de les extremitats

o al voltant de la base de la cua

Reviseu l'equipament que hagueu dut durant la jornada a l'exterior (motxilles, jaquetes, etc.), i renteu la roba i l'equip amb aigua calenta. Amb aigua freda o a temperatura mitjana no n'hi ha prou per matar les paparres.

Qué cal fer quan una paparra s’adhereix a una persona (o a un animal) ?

En el cas que una paparra infectada s’adhereixi a una persona (o a un animal), necessita algunes hores per transmetre l’agent infecciós, per això és molt important treure-la tan aviat com es detecti.

Tot i que actualment hi ha descrites moltes malalties transmeses per aquests àcars, la majoria de paparres no són portadores d’organismes patògens. En cas que estiguessin infectades, si s’extreuen de manera ràpida i adequada és molt probable que la infecció no es transmeti. És preferible que l'extregui un professional sanitari.

Si ho heu de fer vosaltres mateixos:

Eviteu els remeis tradicionals com l’aplicació d’oli, alcohol, petroli o calor.
S’han de fer servir unes pinces romes i punta fina (si no en disposeu, podeu desprendre-la amb els dits utilitzant guants fins). Subjecteu-la fermament el més a prop possible de la pell i estireu suaument cap amunt, de manera contínua però sense forçar. Eviteu fer tracció o rotació.
Procureu no aixafar-la ni trencar-la.
Embolcalleu la paparra amb paper higiènic i llenceu-la al vàter.
Netegeu-vos bé la ferida amb aigua i sabó, i apliqueu-vos un antisèptic (povidona iodada, clorhexidina, alcohol...).
En acabar, renteu-vos bé les mans.
Eviteu gratar-vos la zona de la ferida.

Si en el decurs d’un mes després de la picada apareix febre, erupció a la pell o algun altre malestar, cal que us adreceu al centre de salut més proper i expliqueu que us va picar una paparra (informeu el personal mèdic quan i on).

I recordi: Davant qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic.

BIBLIOGRAFIA:

GENERALITAT DE CATALUNYA. CANAL SALUT. Les paparres poden transmetre malalties [En línia]. Barcelona. Generalitat de Catalunya, agost 2017 <https://salutpublica.gencat.cat/ca/detalls/Article/Les-paparres-poden-transmetre-malalties> [Consulta: 19 de juny de 2025]

European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC). Tick-borne diseases [En línia]. <https://www.ecdc.europa.eu/en/tick-borne-diseases> [Consulta: 20 de juny de 2025]

Centers for Disease Control and Prevention (CDC) Ticks [En línia]. <https://www.cdc.gov/ticks/index.html> [Consulta: 20 de juny de 2025]

Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (MSSI) Guia Actuación Antes Picadura de Garrapata. [En línia].< https://www.sanidad.gob.es/profesionales/saludPublica/enfermedadesEmergentes/Crimea_Congo/docs/Guia_actuacion_picadura_garrapata_20161014.pdf> [Consulta: 20 de juny de 2025]