Probiòtics en Salut

Què són els probiòtics ? Són aquells microorganismes vius (bactèries, fongs etc.) que a l’administrar-se en una quantitat i manera adequades confereixen un benefici a la salut de l’individu. Les espècies més utilitzades són: Lactobacillus Bifidobacterium el llevat Saccharomyces boulardi algunes espècies de Escherichia coli i bacilli

Els probiòtics poden incorporar-se a un ampli ventall de productes, tant en aliments, com en medicaments i suplements dietètics. Les formes més comunes per a l’administració de probiòtics són els productes làctics i els aliments amb probiòtics afegits, però també hi ha al mercat comprimits, càpsules i sobres que contenen microorganismes en forma liofilitzada.

Com actuen els probiòtics?

Els probiòtics actuen a nivell del tub digestiu estabilitzant la composició de la flora bacteriana intestinal i incrementant la resistència de l’organisme davant els patògens, i millorant i activant les defenses. Els probiòtics produeixen substàncies que ajuden a combatre alguns bacteris potencialment patògens, produeixen vitamines i enzims digestius.

Recomanacions generals d'ús correcte dels probiòtics

• Els probiòtics produeixen efectes beneficiosos sobre la salut, però aquests efectes només es poden atribuir als probiòtics específics estudiats per a una indicació o situació concreta. Per tant, no tots els probiòtics es poden administrar per a la mateixa situació, ni tots els probiòtics en totes les situacions.

Es recomana que el producte que es seleccioni, identifiqui correctament els microorganismes que conté i les seves dosis atès que els efectes clínics dels probiòtics acostumen a dependre de la soca i la dosi administrades.

• S’han d’utilitzar les dosis de probiòtics que ens recomanen, a dosis més baixes o més elevades pot ser que no siguin efectius, o podrien ser nocius.
  
• Pacients greument immunodeprimits, és a dir amb el sistema de defensa propi de l’organisme compromès, no han de prendre probiòtics sense la recomanació d’un metge, ja que en aquestes circumstàncies el probiòtic podria arribar a comportar-se com un agent patògen.
  
• Al tractar-se de microorganismes vius als quals els poden afectar les condicions del medi (temperatura, pH etc.) és important administrar-los correctament per assegurar una quantitat suficient de microorganismes viables i seguint les instruccions de conservació i administració de cada producte.
  
  En general els següents factors poden alterar la dosis final efectiva:
  
• Ús concomitant d'antibiòtics / antifúngics: atès que determinats antibiòtics i antifúngics podrien afectar la viabilitat d'alguns probiòtics, és recomanable deixar transcórrer 2 hores entre les seves administracions.
• Begudes calentes: les temperatures elevades poden alterar la viabilitat dels probiòtics, de manera que de forma general no s'han de barrejar amb begudes calentes.
• L'ús de protectors d’estómac del tipus antisecretors: pot derivar en un increment dels microorganismes viables que arriben a l'intestí prim.

Utilitat pràctica dels probiòtics

La principal utilitat dels probiòtics és el tractament i la prevenció d’infeccions intestinals, tot i que també han demostrat tenir un paper important en altres malalties digestives no infeccioses així com en afeccions d’altres òrgans (al·lèrgies, eczema, vaginitis...)

Actualment, els probiòtics han demostrat ser útils i beneficiosos en:

• Tractament de la diarrea aguda infecciosa en nens
• Prevenció de la diarrea associada a antibiòtics en nens i adults fins a 65 anys
• Algunes malalties inflamatòries intestinals (colitis ulcerosa, reservoritis)
• Prevenció d’infeccions respiratòries en nens que van a llar d’infants
• Prevenció diarrea adquirida durant l’estança a l’hospital en nens
• Tractament del còlic del lactant
• Prevenció de la diarrea del viatger en adults
• Tractament infecció per Helicobacter pylori en adults

Tanmateix, cap estratègia amb probiòtics pot ser considerada com a tractament estàndard per cap patologia. Són necessaris més estudis i de millor qualitat per poder efectuar recomanacions clares.

Són segurs?

En general els probiòtics es consideren segurs, però s’ha de tenir precaució amb població de risc.

No s'han d'utilitzar en pacients greument malalts o immunodeprimits, i utilitzar-se amb precaució durant l'embaràs i en nadons, especialment en els prematurs, pel fet que en pacients més vulnerables podrien produir efectes secundaris indesitjables

Els efectes secundaris més comuns dels probiòtics són restrenyiment, flatulència, singlot, nàusees, infeccions o erupció. No obstant això, amb menys freqüència, també poden donar-se altres potencialment més greus com sèpsia, pancreatitis greu o transferència de resistència als antimicrobians. Per tant, s’han de sospesar els riscos i beneficis dels probiòtics abans del seu ús.

I recordi: Davant qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic.

 

BIBLIOGRAFIA:

CEDIMCAT. Paper dels probiòtics a la salut. [En línia]. Barcelona. <https://www.cedimcat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=92&Itemid=400&lang=ca> [Consulta: 1 de juny  2021].

Guías prácticas de la Organización Mundial de Gastroenterología de probióticos y prebióticos. Febrero de 2017 <www.worldgastroenterology.org/assets/downloads/es/pdf/guidelines> [Consulta: 1 de juny  2021].

National Center for Complementary and Integrative Health. 5 things to know about probiòtics. < https://www.nccih.nih.gov/health/tips/things-to-know-about-probiotics> [Consulta: 1 de juny  2021].

INFAC. Información farmacoterapéutica. Volumen 29 nº 3 / 2021. Probióticos: mucho ruido y ¿cuántas nueces? [En línia]. País Vasco. <https://www.euskadi.eus/contenidos/informacion/cevime_infac_2021/es_def/adjuntos/INFAC-Vol-29-n-3_probioticos.pdf > [Consulta: 1 de juny  2021].