Com s’administren

El medicament oral s'introdueix a l'organisme a través de la boca i s'absorbeix en algun tram del tracte digestiu.

La via oral té dues varietats:.

• Via sublingual, el fàrmac es col·loca sota la llengua, perquè s'absorbeixi ràpidament.
• Via bucal, el medicament es col·loca entre les genives i es dissol per l'acció de la saliva.

Hi ha diferents formes farmacèutiques que s’utilitzen per via oral. Les formes sòlides com són les càpsules, els comprimits, i les dragees i les formes líquides com són els xarops, les suspensions i els elixirs.

No totes les formes farmacèutiques sòlides orals es poden manipular (fraccionar, triturar,...) ni tots els comprimits ranurats al ser fraccionats distribueixen de forma correcta la dosi. Abans de manipular una forma farmacèutica cal consultar la fitxa tècnica per assegurar-se de que la manipulació és compatible amb la formulació del medicament. En ocasions, la fitxa tècnica no especifica la possibilitat de fraccionar o triturar una forma farmacèutica. En aquests casos, cal tenir en compte una sèrie de factors, com poden ser:

• Comprimits: en general, només s’han de fraccionar els comprimits ranurats on la fitxa tècnica ho especifica i només es podran triturar els comprimits sense coberta. Un cop triturats, s’han d’administrar amb 10-30 ml d’aigua quan estiguin completament dissolts.
• Comprimits recoberts amb pel·lícules: no s’han de partir per la dificultat que suposa el fraccionament. Es pot valorar triturar i dispersar segons la finalitat de la pel·lícula.
• Comprimits sublinguals: no s’han de triturar.
• Comprimits liofilitzats o bucodispersables: es poden disgregar en petites quantitats d’aigua, tenint en compte el risc d’obstrucció de sondes d’alimentació.
• Comprimits efervescents: dissoldre i administrar un cop desgasificats per evitar risc de tos i disfàgia.
• Càpsules de gelatina dura: obrir i barrejar amb aigua i/o menjar just abans d’administrar-les.
• Càpsules de gelatina tova: empassar senceres sense obrir o, si cal, extraure el contingut amb xeringa per administrar per sonda dissolt a l’aigua.
• Càpsules amb recobriment entèric: no triturar pel risc d’ineficàcia per degradació del fàrmac.
• Càpsules amb grànuls de recobriment entèric: no triturar. Es poden obrir les càpsules per barrejar els grànuls amb líquids o aliments tous i àcids, com el iogurt.
• Càpsules o comprimits d'alliberament controlat: no triturar pel risc d’efectes tòxics per alliberació sobtada de la dosi programada. Alguns comprimits es poden fraccionar, però no mastegar ni triturar.

Recomanacions pràctiques per millorar la seguretat de l’administració de medicaments orals:

1. Horari i interval

És important respectar l’horari d’administració de qualsevol medicament que estigueu prenent. El professional de la salut que us atén us el facilitarà a la consulta, l’hospital o la farmàcia. Convé que li expliqueu la vostra rutina diària, perquè pugui adaptar-hi l’horari de la medicació.

2. Dosi a administrar

Anar amb compte amb la dosi del tractament, és a dir, la quantitat exacta de medicament que heu de prendre.

Prendre una dosi superior a la recomanada pot augmentar la toxicitat del medicament, donant lloc a l’aparició d’efectes perjudicials per a l’organisme, mentre que administrar-ne una dosi inferior a la pautada pot reduir l’eficàcia del tractament.

3. Vigileu amb els àpats

Els aliments poden afectar els processos d’absorció, distribució, metabolisme o eliminació dels fàrmacs o modificar-ne l’acció terapèutica. Per això és fonamental saber com cal prendre el medicament en relació amb els àpats:

• Prendre un medicament “en dejú” vol dir que l’heu de prendre almenys una hora abans de menjar o almenys dues hores després d’haver menjat.
• Prendre un medicament “amb els àpats” vol dir que l’heu de prendre durant l’àpat o just després de menjar.
• Prendre un aliment “separat” d’un determinat medicament, vol dir que heu de deixar un espai de 2 hores entre ells.

4. Durada del tractament

Eviteu escurçar o allargar la durada del tractament per iniciativa pròpia. El fet que us trobeu millor, per exemple, no vol dir que us hagueu de deixar de prendre el medicament.

• Prendre determinats fàrmacs durant més temps del recomanat pot generar dependència.
• La interrupció brusca de determinats tractaments farmacològics pot comportar conseqüències negatives, com la recaiguda de la malaltia, la síndrome de retirada o de rebot, o la síndrome d’abstinència.
• En el cas dels antibiòtics, per exemple, escurçar el tractament pot afavorir el desenvolupament de resistències, és a dir, augmentar la capacitat que tenen els bacteris de combatre els efectes d’aquests medicaments.

I recordi: Davant qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic.

BIBLIOGRAFIA:

INFAC. Información farmacoterapéutica. Volumen 29 nº 6 / 2021. Administración de medicamentos orales: ¿cómo y cuándo?  [En línia]. País Vasco. <https://www.euskadi.eus/contenidos/informacion/cevime_infac_2021/es_def/adjuntos/INFAC-Vol-29-n-3_probioticos.pdf > [Consulta: 29 d’octubre 2021].

DEPARTAMENT DE SALUT. GENERALITAT DE CATALUNYA. Recomanacions pràctiques per fer-ho correctament. [En línia]. Barcelona <http://medicaments.gencat.cat/ca/ciutadania/informacio-i-consells/preguntes-frequents/com-s-han-de-prendre/com-prendre-medicaments/> [Consulta: 29 d’octubre de 2021].