|
El dejuni intermitent és una de les pràctiques per aprimar-se més seguides i defensades actualment, però els seus efectes beneficiosos estan en dubte. El podeu també veure publicat com a “dejuni flexible”, o com més nou “fàsting”, “dieta 16/8” o “mètode 5:2”. En totes elles es proposa el mateix: alternar dies d'alimentació «normal» amb dies d'ingesta pràcticament nul·la, limitada a un nombre molt reduït d'aliments i calories. |
|
Avui dia, i amb les dades existents, no es pot afirmar que el dejuni intermitent sigui bo per a la salut.
Un document elaborat per un equip d'investigadors de l'Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el Centre Cochrane Iberoamèrica, l'Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica (AEND) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) (veure AQUÍ), conclou que, essent que els estudis disponibles són escassos, s'han fet amb poques persones, durant un període de temps breu i, a més a més, tenen importants limitacions metodològiques, no es poden extreure conclusions sobre els possibles efectes beneficiosos del dejuni ni descartar tampoc possibles efectes perjudicials.
Ara bé, tampoc no es pot afirmar que sigui dolent dejunar perquè no ho sabem. Per tant, no podem recomanar el dejuni, perquè els possibles riscos (desconeguts) superen els possibles beneficis (dubtosos), sobretot quan tenim alternatives identificades com a eficaces i segures pel que volem tractar.
En general, els estudis analitzen els efectes del dejuni en les persones sanes, per tant descarten la població de risc. Així doncs, no tenen en compte la població a qui justament va dirigida aquest tipus de dieta, la majoria de les quals són persones que volen perdre pes. I, al col·lectiu de les persones amb sobrepès o obesitat, hi ha una gran prevalença de trastorns alimentaris. Dejunar augmenta les possibilitats que això es cronifiqui o s'agreugi. És a dir, pot ser la porta a un trastorn alimentari.
Existeixen altres publicacions científiques que conclouen que:
No només no s’ha trobat justificació en els suposats beneficis del dejuni intermitent, sinó que tampoc se n'ha avaluat bé la seguretat o les conseqüències sobre la salut a llarg termini, podent provocar importants efectes adversos (irritabilitat, dificultat en la concentració, trastorns del son, deshidratació, deficiències nutricionals, entre d'altres).
Tot això ens porta al principi de precaució, que trobem a la Llei General de Salut Pública, que en aquest cas significa que com que els suposats beneficis del dejuni intermitent no compensen els seus riscos, el més assenyat és fugir del dejuni intermitent. I més quan disposem de propostes dietètiques molt més assenyades i, sobretot, més sostenibles a llarg termini, com la guia d’alimentació publicada pel Departament de Salut “Petits canvis per menjar millor” amb recomanacions que tenen més lògica, disposen de més suport científic, són més saludables i, sobretot, no posen en risc la nostra salut.
L'OMS recomana la realització d'activitat física i mantenir una dieta saludable per prevenir l'obesitat i altres malalties cròniques o no transmissibles. El dejuni no és dins d'aquestes recomanacions saludables.
I recordi: Davant qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic.
BIBLIOGRAFIA:
¿Es bueno para la salud el ayuno intermitente? | Nutrir con ciencia | EL PAÍS (elpais.com). JULIO BASULTO MARSET [Consulta: 16 abril 2024]
Mensaje incierto.“El ayuno intermitente es beneficioso para la salud”.¿El ayuno esporádico es beneficioso para salud? - Nutrimedia : Evaluación científica de mensajes sobre nutrición (UPF) [Consulta: 16 abril 2024]
Ayuno intermitente: cuando la dieta consiste en no comer. Ayuno intermitente: cuando la dieta consiste en no comer | Consumer. Laura Caorsi. 23 desembre 2023. [Consulta: 16 abril 2024]
JULIO BASULTO. Dietista-Nutricionista. Ayunar del ayuno intermitente - Julio Basulto [Consulta: 16 abril 2024]
DEPARTAMENT DE SALUT. GENERALITAT DE CATALUNYA. "Petits canvis per menjar millor". Canal Salut (gencat.cat). [Consulta: 16 abril 2024]