Deprescripció medicació

La finalitat de la deprescripció és reconsiderar la prescripció des del principi, començant pel coneixement de l'estat i la situació del pacient fins al diagnòstic dels seus problemes de salut, la indicació dels medicaments i el seguiment posterior. Es tracta d'un procés singular, continu (prescripció-deprescripció), que necessàriament s'ha d'adaptar a cada persona i circumstància.

La deprescripció es pot aplicar als pacients independentment del nombre de fàrmacs que prenen, encara que adquireix especial rellevància als polimedicats (més de 4-5 medicaments) i als pacients fràgils.

Les situacions en què es pot considerar la deprescripció són diverses, prioritzant les següents:

• Pacients polimedicats, especialment la gent gran.
• Quan els fàrmacs produeixen efectes adversos. Per exemple, les caigudes i els trastorns cognitius són amb freqüència efectes adversos relacionats amb l’ús de medicaments en persones grans.
• Quan els fàrmacs no han demostrat eficàcia en els assaigs clínics o no són efectius en el pacient concret.
• Quan l'expectativa de vida és curta, en pacients terminals, fràgils o amb demència avançada. En aquests casos, cal reavaluar els objectius dels tractaments. Els tractaments per la hipertensió, l'osteoporosi o la dislipèmia, el benefici de la qual es produeix a llarg termini, tenen un valor limitat en pacients amb una expectativa de vida curta i sovint la seva relació risc-benefici s'inverteix.
• Quan, en revisar la medicació de forma rutinària, es troben medicaments que no són necessaris o adequats o que han deixat de ser-ho, perquè ha canviat l?evidència o les característiques del pacient.
• Quan es detecten duplicitats, interaccions rellevants, errors de prescripció, medicació inadequada o incompliment “responsable”.

La deprescripció és un procés gradual i s'ha de fer fàrmac a fàrmac, acordant-ho amb el pacient, començant per aquells que poden produir problemes rellevants de seguretat (com anticolinèrgics o sedants) i identificant duplicitats, cascades terapèutiques o fàrmacs contraindicats. De vegades, l'objectiu serà una reducció gradual de la dosi o el pas d'un ús regular a un ús “a demanda”.

La retirada o ajustament d'un tractament pot millorar la teva qualitat de vida, en evitar medicació innecessària, reaccions adverses, interaccions, etc.

El teu professional de la salut valorarà i et podrà plantejar la retirada de medicació. T'aconsellarà com fer-ho ja que alguns medicaments per dormir, per a la tensió o per a la depressió, entre d'altres, cal deixar-los poc a poc. A més, et farà un seguiment per revisar els resultats.

RECORDA

• No deixar de prendre un medicament sense consultar el teu professional de la salut.
• Seguir les indicacions sobre com deixar-ho.
• Tenir el pla de medicació actiu amb els darrers canvis.
• Retirar els medicaments que ja no prens. Diposita’ls al Punt Sigre de la teva farmacia.
• I no reiniciar un tractament sense consultar el teu professional de la salut.

I recordi: Davant qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic.

BIBLIOGRAFIA:

DEPARTAMENTO DE SALUT. GOBIERNO VASCO. Centro Vasco de información de Medicamentos (CEVIME). iNotika. Información ciudadana sobre medicamentos.¿Medicamentos para toda la vida? Nº 57 / 2024. [En línia]. <https://www.euskadi.eus/informacion-medicamentos-ibotika/>  [Consulta: 7 febrer 2025]

DEPARTAMENTO DE SALUT. GOBIERNO VASCO. INFAC. Información farmacoterapéutica de la comarca. No hay medicamentos «para toda la vida». Volumen 21, nº 2/2013. [En línia]. <https://www.euskadi.eus/contenidos/informacion/cevime_infac_2013/es_def/adjuntos/INFAC_Vol_21_N_2.pdf> [Consulta: 7 febrer 2025]

DEPARTAMENTO DE SALUT. GOBIERNO VASCO. INFAC. Información farmacoterapéutica de la comarca. Deprescripción. Volumen 20, nº 8/2012. [En línia]. <https://www.euskadi.eus/contenidos/informacion/cevime_infac_2012/es_def/adjuntos/INFAC_vol_20_n_8.pdf>  [Consulta: 7 febrer 2025]